Union Generela di Ladins dla Dolomites

Storia

La Union di Ladins encuei

Truep a cie che i son usés aldidancuei: “La Usc di Ladins”, ladin te scola y tles aministrazions, tofles con l inom ladin dant i paisc, istituc ladins, radio ladin y televijion ladina vegn raté valch de natural. Per arjonje chesta normalité emportanta per na comunité àn endere adoré oramai n secul da la revendiché. Truep é permò vegnù realisé ti ultims 30-40 agn. N grum de persones à laoré tles Unions di Ladins con idealism, ofrian su agn de laour y n grum de bries. Sie fin fova y resta un soul: daidé mantegnì y renforzé l'unité ladina. La Union Generela di Ladins dles Dolomites é dagnora juda dantfora, à dagnora abù l coraje da vegnì con idees che d'autri ne vedova nia desche nezesciares o enfinamai desche blota utopia! Truep él vegnù arjont, ma cotant réstel dutaorela da arjonje.

Sce an ti ciala a les mendranzes de chest mond, veiden che i raprejentanc se damana dlonch mesures desche unité politica y aministrativa, autonomia culturala, adoranza dl lingaz tl ciamp dla educazion y tla aministrazion publica. Tegnì adum, tré tla medema fum: dlonch é chest n prinzip per davagné, ma baudi é i ladins despartis su te trei provinzies (Trent, Bulsan y Belun) y te does regions (Trentin-Südtirol y Venet). L majer enciamp per l'unité di ladins resta inant chel dla tripartizion politich-aministrativa dla Ladinia.

Autramenter che siei vejins todesc y talians ne à i ladins degun "Hinterland", da olà importé produc culturai nuefs. Dut mess vegnì fat sun l post; perchel messessa les leges y les normes a sconanza dl lingaz y dla cultura ladina vegnì perdret adatedes a chesta situazion y les ressurses finanziares ester plu granes. La Union Generela di Ladins à l'enciaria statutara de lascé audì la ousc di ladins y de damané cheles rejons fondamentales che dutes les mendranzes dl mond se ghira.

"Chi che va do semenes fates ne lascia degunes fusties", dij n vedl dit. La Union Generela di Ladins dles Dolomites ne é nia juda do les semenes fates, ma à chirì trois nuefs y à enscì lascé segns tla storia di ladins. Ala é steda na ousc sterscia y unitara per la mendranza ladina y l sarà ence tl davegnì.

1905 - Union Ladina a Dispruch

Les idees per la mendranza ladina y sie davegnì é sovenz vegnudes da persones che viv foradecà, enscì à ence scomencé la storia dla Union Generela di Ladins dles Dolomites.

Bele dant l Nuefcent s'àl descedé te na picera "élite" ladina l sentiment de ester pert de n popul per sie cont per cultura y lingaz, de ester desvalifs dai todesc y dai talians entournvia. Dl 1905, avisa dant da 100 agn, s'àl abiné a Dispruch n grup de studenc y de inteletuai che vegniva da les valedes ladines dles Dolomites, persones muetes da la volonté de mantegnì l liam con sia patria y da la convinzion che i ladins audiva da se organisé y da damané n reconesciment ofizial desche grup etnich. Ales se à sclut adum tla Union Ladina, clameda per todesch Ladinerverein, che vegn ofizialiseda dl 1912 tres n statut con l inom de Union dei Ladins. Da chilò peia via la sburla che condujarà presciapuech 50 agn plu tert a la fondazion dla Union Generela di Ladins dla Dolomites (UGLD) che se batarà inant - te n contest storich, politich y istituzional daldut desvalif da chel dl Tirol austro-ungarich - per fé valei les rejons fondamentales dla comunité ladina y porté pro a mantegnì y promueve la unité linguistica y culturala di ladins dles Dolomites.

L statut dla pruma Union dei Ladins dl 1912 a Dispruch fova sotescrit da chisc fondadours: Carl Demetz, Ujep Perathoner y i prevesc Antone Canins, Ojöp Dasser, Pire Mersa, l degan Antone Pallua y l prelat Antone Perathoner. La pruma ghiranza é de ne vegnì nia plu conscidrés de nazionalité "taliana", desche i ladins vegniva cumpedés tl vedl Tirol (ezezions: dl 1846 y dl 1910), ma per sie cont. I obietifs statutars da arjonje é clers; an se damana empruma de dut:

  • l reconesciment da pert dles autorités y la unificazion de duc i ladins tl Tirol

Y an se tol dant

  • de arjonje na unificazion tl scrive de dutes les variantes ladines
  • de mete en pe unions di ladins te vigni valeda ladina
  • de organisé manifestazions ladines y de dé fora publicazions sun cultura y leteratura ladina, calendri y n foliet de informazion ladin

An met man - con nia pueces dificoltés - da realisé i fins statutars: al vegn metù a jì manifestazions y encontedes, dl 1905 végnel fora "L amik di Ladins - Der Ladinerfreund" che ruva a 3 publicazions, dl 1908 végnel dé fora a Persenon l sfuei "Der Ladiner" che ruva a 2 publicazions. Na dureda plu longia à l "Kalënder de Gerdëina" - plu tert "Calënder Ladin", che peia via dal 1911. An tol ence su contac con i ladins tl Grijon y tl Friul. L scomenciament dla vera dl 1914 chieta ju chest prum florì de coscienza ladina.

“Der Ladiner” (1908).
“Kalënder de Gerdëina” (1911).

Na union di ladins nueva do la pruma vera mondiala

Dl 1918 se ruva la pruma vera mondiala che gaujeia tles valedes ladines trueps patimenc y truepes ruines, ajache la lingia dl front passova en pert tres la Ladinia. Les trupes talianes tol ite les valedes ladines. Al é n temp melsegur y de transizion. Una dles ultimes azions dla Union dei Ladins é chela de lascé stampé bons, na sort de moneida ladina provisoria, ajache la moneida austriaca valova ciamò tl prum do la vera sot a la Talia. La Union reconfermeia dl 1925 l statut, ma renunzieia a fins politics y é ativa a Dispruch enfin al 1938.

Entourn a Leo Demetz de Gherdëina, che sarà dedò ence anter i fondadours dla Union di Ladins de Gherdëina, se formeiel na union di ladins nueva, de natura plu politica. Ala é lieda al Deutscher Verband y afermeia la independenza dl grup etnich ladin y de sie lingaz.

Les desdruzions dla vera a la Plié da Fodom.
I bons da 5,10, 20, 40 y 60 Heller dés fora da la Union dei Ladins da Dispruch per daidé la popolazion ladina.

La bandiera ladina

Con l Tratat de pesc de St. Germain passa de otober dl 1919 duta la region, l Trentin y Südtirol y laprò les valedes ladines, ofizialmenter a la Talia, zenza che i ladins vegne nominés tl tratat.

Sun scomenciadiva dla Union di Ladins con a cef Leo Demetz se abìnel, ai 5 de mei dl 1920, sun l jouf de Frera raprejentanc ladins de dutes 5 les valedes per protesté che i ladins ne é nia vegnus nominés tl tratat de pesc y che al ne ti é nia vegnù reconesciù l dert a l'autodeterminazion. Te chesta ocajion veiden per l prum iade tles Dolomites la bandiera ladina desche simbol dla volonté de unité di ladins y de sia tera, carateriseda dai colours vert di pres y di bosc, dal blanch dla neif sun i creps y dal brum dl ciel.

I colours dla bandiera ladina: l vert di pres y di bosc, l blanch dla neif y l brum dl ciel.
Colours ofiziai dla Bandiera Ladina con sie codesc internazionai.

La tripartizion dla Ladinia

Dl 1921 permet l Govern talian che i ladins declareie sie lingaz pro la cumpeida dla jent, ma bele dl 1923 vegn la cumpeida linguistica retrata dal Govern fascist che veid ti ladins na "tacia grija" da eliminé. An despartesc su aministrativamenter la Ladinia te trei pertes. Con decret di 21 de jené dl 1923 végnel metù en pe la provinzia de Trent y destaché i trei comuns de Anpezo, de Col y de Fodom che vegn metus permez a la provinzia de Belun. Dl 1927 végnel costituì con decret di 2 de jené la provinzia de Bulsan che tol ite les valedes de Badia y de Gherdëina. Fascia resta inant pro l Trentin. La tripartizion ladina é sigleda ofizialmenter y dura enfin a encuei.

Tl temp dl fascism vegn la bandiera proibida y ai ladins ne ti végnel nia plu permetù de mete en pe unions. N valgunes persones laora empò inant tl chiet, abinan adum paroles y material etnografich y deida a chesta maniera mete les fondamentes per l renasciment do la seconda vera mondiala.

La plaia dles opzions

Dl 1939, con dut che la Talia fascista ratova i ladins de nazionalité taliana, vegn les valedes ladines, tout fora Fascia, sclutes ite tl teritore de acordanza de Hitler-Mussolini sun les "opzions". En basa a chesta acordanza à ence i ladins messù se declaré, sce ai volova opté per la zitadinanza taliana o per chela todescia con trasferiment tl "Reich"; enscí ései stés sforzés a renunzié al dert de declaré sia dreta identité: chela ladina! Te Gherdëina à l 81% opté per l "Reich", tla Val Badia l 31,7%, a Fodom y Col Santa Lizia l 18% y te Anpezo l 4%. Sceben che Fascia ne fajova nia pert dl teritore de acordanza sun les opzions, él empò vegnù azeté zirca 300 optanc fascians. Endut él sté 7.027 ladins che à opté per la zitadinanza todescia dl "Reich", ma defat s'à demé entourn 2.000 trasferì tl "Reich", davia che i fac de vera à mudé les condizions. Dl 1943 vegn les provinzies de Bulsan, Trent y Belun toutes ite dal comand todesch tl raion dl "Alpenvorland" y con decret di 20 de setember dl 1943 ruva i comuns ladins de Col Santa Lizia, de Anpezo y de Fodom endò pro la provinzia de Bulsan. Fascia resta endere pro Trent.

Dl 1945, ai 2 de mei, rùvel adalerch les trupes americanes che met fin a la seconda vera mondiala. Do la liberazion da la ditatura métel atira endò man da cioscé scomenciadives politiches y culturales ladines.

Te Gherdëina à dl 1939 l 81% dla popolazion opté per l "Reich".

1945 - Speranzes nueves de union

Tl ciamp politich se formeiel bele ai 8 de mei dl 1945 dal grem de "Da-Bleiber" ladins, dantfora ampezans y fodoms, l moviment Zent Ladina Dolomites che revendicheia na autonomia aministrativa per les valedes ladines al intern dla provinzia de Bulsan. Ai 15 de jugn 1945 vegn l moviment Zent Ladina Dolomites metù su ofizialmenter sun l jouf de Frera. Al dà ence fora n sie sfuei dal medem inom che vegn publiché 11 iadesc desche edemanal.

Ai 19 de messel 1945 se abina a Urtijëi i prums promotours de na union di ladins nueva: anter chisc él da recordé Luis Trenker (1892-1990), Franz Prugger (1885-1960) y Leo Demetz (1891-1978). La union resta provisoria do la enduneda de fondazion tegnuda ai 5 de aost dl 1945 a Urtijëi, dantaldut per gauja dles descordies che les opzions ova scarzé su anter la jent. I obietifs che la union se tol dant, jan inant sun la striara dla Union dl 1905 a Dispruch, é:

  • mantegnì y svilupé l lingaz ladin
  • mantegnì la cultura, la religion, les usanzes y les tradizions ladines
  • mantegnì y svilupé l artejanat, l'industria y l comerz tles valedes ladines
  • cialé che les enciaries ti comuns y tles autres istituzions sie corides da ladins
  • cialé che l ensegnament tles scoles vegne dantaldut fat da ladins y che al vegne ensegné dlongia l talian y l todesch ence l lingaz ladin
  • se enteressé de dut chel che à da en fé con l raion ladin

Da empruma encà se à la Union di Ladins de Gherdëina encadré, tla tradizion dla Union di Ladins de Dispruch dl 1905, desche una dles unions di ladins da mete en pe te vigni valeda dla Ladinia. De november dl 1945 met su Max Tosi (1913-1988) la Union Culturela di Ladins a Maran, con fins blot culturai. La Union envieia via truepes ativités, valch una ence de carater pioneristich, desche les trasmiscions radiofoniches ladines pro la RAI a Bulsan che vegn dedes tres per l prum iade ai 4 de auril dl 1946; ala scomencia ence a dé fora l sfuei "L Popul Ladin" (ai 23 de aost dl 1946), ma per gaujes finanziares garétel demé un n numer.

Les Unions di Ladins, unides dai medems fins, ne messova nia demé arjonje n reconesciment ofizial deforavia, ma ales messova tamben fé cresce y madurì la coscienza ladina, convence sia jent a se impegné ativamenter per conservé la cultura y l lingaz dla oma y chest ne fova nia saurì. Gran pert di ladins - nience si raprejentanc politics - ne vedova nia ite l'emportanza dl ensegnament tl lingaz ladin te scola; ai ne ratova l ladin nia n lingaz da podei adoré a la per dl talian y dl todesch. La situazion fova obietivamenter grieva: al ne fova degun lingaz scrit unifiché ladin, deguna tradizion leterara panladina. Nience l'ortografia di idioms ne fova normeda per duc unfat. La comunité ladina messova empermò deventé plu coscienta de sies poscibeltés. L laour de crié strutures interladines fova dret rie y sfadious per gauja dla tripartizion dla Ladinia y dl senn che les opzions y la vera ova semené anter la popolazion.

Gran demostrazion sun l Jouf dl Sela, ai 14 de messel 1946.

La Union Generela di Ladins dles Dolomites

L spirit dles unions ladines che se formeia do la seconda vera mondiala é caraterisé da la afermazion y da la revendicazion dla unité linguistica, culturala y soziala di ladins dles Dolomites.

De messel dl 1946 organiseia l moviment Zent Ladina Dolomites sun l jouf dl Sela na manifestazion storica per la unité ladina con la partezipazion de passa 3000 persones da dutes les valedes ladines.

Al ti vegn porté dant a les autorités revendicazions dret menudes che é dutaorela atuales.

An se damana:

  • l reconesciment di ladins desche grup etnich
  • la reunion tla provinzia de Bulsan di ladins sot Belun y Trent
  • n certl lital ladin
  • l reconesciment ofizial dl lingaz ladin
  • scolines, scoles, libri y sfueis ladins
  • l respet dles tradizions ladines
  • na pretura itineranta ladina
  • n ent turistich y n consorz comerzial
  • sconanza dla migrazion ladina
  • trasmiscions radiofoniches per ladin
  • l respet dla toponomastica ladina

Chestes ghiranzes ti vegn ortiedes l di do tres telegram al President dl Consei di Ministri, Alcide De Gasperi, con laprò la domanda de n referendum per i ladins de Anpezo, Fodom-Col y Fascia-Flem per se unì a la provinzia de Bulsan. Al telegram ne ti végnel dé deguna resposta. L moviment politich resta atif entratant dut l ann 1947, ma se destuda via con l'aprovazion dl prum statut de autonomia dl 1948.

De setember dl 1946 végnel metù en pe ofizialmenter la Union di Ladins de Gherdëina. De messel dl 1947 végnel tegnù a Pedraces - sun scomenciadiva dla Union di Ladins de Gherdëina - na pruma enconteda per mete en pe ence tla Val Badia na union di ladins che vegn defat metuda su dl 1948, ma con statut ofizial empermò dl 1967.

De dezember dl 1947 végnel metù en pe l'Union di Ladins a Bulsan, do che Max Tosi se ova sposté da Maran a Bulsan. A chesta union se scluj permez la Union di Ladins de Gherdëina y la Union di Ladins dla Val Badia, forman enscì bele dl 1947 l nucle dla Union Generela di Ladins. Ai 18 de auril dl 1951 végnel ofizialisé l inom Union di Ladins dla Dolomites empede Union di Ladins.

De mei dl 1955 végnel metù su la Union di Ladins de Fascia. De messel dl 1957 trasferesc la Union di Ladins dla Dolomites ofizialmenter sia senta da Bulsan a Urtijëi tla Cësa di Ladins, sourantolan l inom de Union Generela di Ladins dla Dolomites desche esprescion unitara di enteresc y di obietifs dles sezions autonomes de Gherdëina, dla Val Badia y de Fascia.

Chisc i obietifs declarés te sie statut:

  • la sconanza y l svilup dl patrimone cultural y linguistich ladin
  • la valorisazion dles tradizions, dla toponomastica y dles carateristiches ladines en general
  • l mantegniment y l renforzament dla coscienza ladina te duc i ciamps, ence tres l'adoranza di mesi de comunicazion soziala
  • la promozion dla colaborazion anter duc i ladins dles Dolomites
  • la defendura di enteresc y di obietifs culturai, soziai y ambientai dla popolazion ladina
  • l reconesciment y l respet di derc fondamentai dl grup de lingaz ladin y l impegn de tegnì contac y laoré adum con les organisazions ladines dl Cianton di Grijons y dl Friul

La Cësa di Ladins

De jugn dl 1951, do avei giaté n luech adaté a Urtijëi, scoméncen a realisé la Cësa di Ladins, sot la direzion dla Union di Ladins de Gherdëina, tla convinzion che al va debujegn de n zenter cultural per duc i ladins dles Dolomites. La Union Generela à da empruma encà sburlé do l projet y deida ence tré su i finanziamenc che va de uega, anter l auter da la Presidenza dl Consei di Ministri. Ai prums de aost dl 1954 vegn la Cësa enaudeda y te chesta ocajion végnel tegnù l prum congres interladin, a chel che al tol pert ence raprejentanzes dl Grijon y dl Friul.

La Cësa di Ladins deventa la senta dla Union Generela di Ladins dles Dolomites, dla Union di Ladins de Gherdëina y dl Museum de Gherdëina. Dal 1972 ti dàla ence sotet a la redazion zentrala de “La Usc di Ladins”.

La Cësa di Ladins a Urtijëi, senta dla Union Generela di Ladins dles Dolomites.
La “Cësa di Ladins” aldidancuei

1948 - L prum statut de autonomia

Nience l Tratat de Paris (1946) do la seconda vera mondiala ne reconesc l'esistenza de n grup etnich ladin; l tratat veid demé dantfora na autonomia per la populazion todescia. Ai 31 de jené dl 1948 végnel dé pro dal stat talian l prum statut de autonomia. I todesc y sia raprejentanza politica dla SVP ne é dl dut nia a una con chest statut, ajache l raion de autonomia vegn deslarié al Trentin de lingaz talian. La popolazion todescia é a chesta vida metuda en mendranza. Per i ladins se trátel de n prum debel reconesciment desche terz grup linguistich tla Region Trentin-Südtirol. I articui 2 y 87 rejona de "respet dla cultura, dla toponomastica y dles tradizions dles popolazions ladines". Chest pice suzes vegn endere dassen sclaurì dal fat che l statut confermeia la despartizion dles valedes ladines te trei provinzies y te does regions.

N problem che scassa su la jent ladina atira do la vera, dantaldut tla provinzia de Bulsan, é la stritaria sun l sistem de scola che dess vegnì apliché tles valedes ladines de Badia y de Gherdëina. Les Unions tol ativamenter pert a la discuscion con propone da empruma encà n sistem paritetich: meses les ores per talian y meses les ores per todesch con l'enjonta dl ensegnament dl lingaz ladin. Con ordinanza ministeriala végnel metù su te Gherdëina y tla Val Badia la "scola paritetica". I ladins de Fascia é scluc fora, sciche ence Anpezo y Fodom tla provinzia de Belun.

Les autres desposizions statutares vegn aplichedes tla provinzia de Bulsan, ma nia atira te chela de Trent olache an peia via con l ensegnament dl ladin tles scoles cotant plu tert, empermò con l ann de scola 1969/70. Ai ladins tla provinzia de Belun ne ti végnel conzedù degun reconesciment enfin al ann 1999.

L minister dl’Austria Karl Gruber y l minister dla Talia Alcide De Gasperi en ocajion dl Tratat de Paris (1946).

La “Comiscion di 19”

L statut de autonomia dl 1948 vegniva desbuté dai raprejentanc politics dla mendranza todescia con formes tres plu stersces de protesta enfin al "Los von Trient". La SVP à cherdé en aiut l'Austria y chesta à porté la problematica ence dant da l'ONU. Per apajé via i conflic y l melcontent dla mendranza todescia met l Consei di Ministri en pe la "Comiscion di 19" che laora dal 1961 al 1964.

De chesta comiscion fej ence pert n raprejentant ladin tla persona dl president dla Union Generela, Franz Prugger.

Les revendicazions portedes dant da la Generela, en acordanza con i ombolc dla Val Badia y de Gherdëina, é stedes chestes:

  • che al ti vegne asseguré ai ladins na raprejentanza sibe tl Consei dla Region che tl Consei dla Provinzia y ti enc publics de majera emportanza dla provinzia
  • che al vegne tegnù cont, l plu che ala va, dl ensegnament dl ladin tles scoles elementares y che chest vegne adoré desche lingaz d'ensegnament tles scoles, olache l ensegnament mess vegnì fat sun na basa paritetica de ores y de profit per talian y per todesch tla provinzia de Bulsan
  • che l'organisazion y l funzionament di ofizes scolastics provinziai vegne mudés aldò di debujegns dl'autonomia dla scola ladina, ence con la istituzion de na zircoscrizion scolastica sot a n ispetour ladin
  • la valorisazion dles scomenciadives y dles ativités culturales, de stampa y recreatives dl grup ladin.
L president dla Republica Taliana on. Giovanni Leone en vijita a la Cësa di Ladins a Urtijëi (1975).

La union-tet de duc i ladins dles Dolomites

La Union Generela di Ladins se renforzeia dl 1964 con la fondazion dla Union di Ladins de Fodom. De dezember dl 1975 se scluj permez i ampezans con la fondazion dla Union de i Ladìs de Anpezo y dutes les valedes ladines é endò unides te una na organisazion culturala: la Union Generela di Ladins dla Dolomites.

I presidenc dles Unions di Ladins en vijita al president dla Republica Taliana on. Sandro Pertini che fajova sies feries te Gherdëïna (agost 1980). D.m.c. Danilo Dezulian (+), Sergio Masarei, Lois Trebo, on. Sandro Pertini, Ilda Pizzinini, Gilo Prugger, Guido Insam (+) y Iji Menardi.

1972 - L secont statut de autonomia

L laour dla "Comiscion di 19" se concretiseia tla elaborazion de 137 normes che fej fora l secont statut de autonomia aprové dl 1972. Les normes che sleria la autonomia de Südtirol va dantaldut a ben dla popolazion todescia y te na mesura cotant mendra ence per i ladins aciasés tla provinzia de Bulsan. I articui 19 y 102 dl statut veid dantfora l reconesciment di ladins desche grup etnich y dl ladin desche lingaz, con na intendenza per les scoles ladines y assegurazions de n ampliament di programs radiofonics y televisifs ladins. Demé un n articul rejona ence dl ensegnament dl ladin tles scoles de Fascia.

L fossel anter les vals ladines deventa ciamò maiour y al se dejouj na ona de melcontent che va tres les valedes ladines. Dl 1972 se damana i 7 comuns de Fascia, sostegnus te chest da la Union di Ladins de Fascia, l'agregazion a la provinzia de Bulsan. Dl 1973 nàscel l Grop Politich organisà Ladins che peia via da Fascia y che se desleria ence tla Val Badia. Tl medem ann damana ence l comun de Fodom de vegnì taché permez a Bulsan.

La provinzia de Trent ti conzed, per apajé via l melester tla Val de Fascia, de gre en gre n valgugn derc ai ladins fascians: dl 1975 l'istituzion dl istitut cultural "Majon di Fascegn", dl 1977 l ensegnament dl ladin tles scolines desche ence la creazion dl comprenjore ladin de Fascia C11.

Dl 1976 végnel metù en pe ence tla provinzia de Bulsan n istitut ladin, dediché a "Micurà de Rü" (1789-1847), l preve da San Ãiascian, prum ideadour de n lingaz scrit unifiché ladin.

Dl 1983 végnel metù en pe te Fascia la Union Autonomista Ladina y a sie raprejentant Ezio Anesi (1943-1993) ti garétel de vegnì lité tl Consei Provinzial de Trent. Dl 1985 rùvel do per Fascia la lege sun la valorisazion dles ativités culturales, de stampa y recreatives y dl 1987 l reconesciment dla toponomastica ladina.

De merz dl 1978 nàscel a Bulsan la Comunanza Ladina che abina adum i ladins che viv tla zité y tl raion de Bulsan y dl 1981 végnel metù en pe a Bornech la union Ladins Dlâfora. Chestes does unions porta inant les ghiranzes y les ambizions di ladins che viv fora de sies valedes y vuel mantegnì sia identité ence foradecà. La costituzion de chestes does unions se fej sentì a livel politich: sibe a Bornech (1985) che a Bulsan (1989) végnel metù su na lista ladina y te trames les zités éla bona de mané n raprejentant te Consei de Comun. A Bulsan végnel istituì la Consulta per i problems ladins. Dl 1999 végnel endò metù su a Dispruch na Union di Ladins che met a jí iniziatives culturales y se enconta regolarmenter. Les Unions di Ladins de Anpezo y de Fodom arjonj con la lege regionala dl Venet nr. 60 dl 1983 n prum reconesciment de n sostegn finanziar per sies ativités culturales. La Union Generela sostegn dl 1991 na ghiranza de chisc comuns de agregazion a la provinzia de Bulsan. Tla provinzia de Belun ti végnen sun chela encontra ai ladins y tl ann 2004 rùven ence a la istituzion ofiziala dl istitut ladin “Cesa de Jan” a Col Santa Lizia.

1985 - Bimilenar di ladins

L ann 1985 é vegnù proclamé, desche tl Cianton di Grijons, ence tla provinzia de Bulsan y te chela de Trent sciche "Ann di Ladins/2000 agn Retoromania" per recordé la concuista dles Alpes da pert di romans en l ann 15 dant Crist y enscì l nasce, n valgugn secui plu tert, de n lingaz neolatin nuef.

Per la Union Generela di Ladins s'àl pité la ocajion de mete sun meisa endò n iade sies ghiranzes:

  • reconesciment dl lingaz ladin desche lingaz aministratif
  • varesc concrec per realisé n lingaz scrit unifiché
  • reconesciment ofizial dla bandiera ladina
  • regoles de proporz plu elastiches per i ladins tla provinzia de Bulsan
  • ampliament dles trasmiscions tl radio y tla televijion ladina y d'auter.

Entratant l Convegn sun les autonomies locales endrezé via da l'Union Generela a Al Plan de Mareo végnel ence sotrissé l debujegn de na majera autonomia aministrativa.

La medaia d’arjent deda fora en ocajion di “2000 agn Ladins”.

Mostra di ladins a Milan

Dl 1988 organiseia la Generela deberieda con sies sotsezions la gran mostra “Ladins dla Dolomites” tl "Castello Sforzesco" a Milan.

L raion ladin dles Dolomites y sia jent ne se prejenteia nia demé desche unité etno-culturala, ma ence desche unité economica-turistica. A la organisazion colaboreia truepes unions culturales, turistiches y economiches soura i confins aministratifs fora, n ejempl garaté de colaborazion interladina te duc i ciamps.

La mostra di Ladins tl “Castello Sforzesco” a Milan.

1996 - “Ladins dles Dolomites - Inant Adum”

A recordanza di 50 agn da la enconteda storica metuda a jì dal moviment Zent Ladina Dolomites dl 1946 sun l jouf dl Sela à la Generela organisé na gran enduneda ai 14 de messel 1996, clameda “Ladins dles Dolomites - Inant adum”. Te chesta ocajion él vegnù descorì ence n monument. Dal 1996 inant vegn chest aveniment zelebré vigni ann desche "Di dl'Unité Ladina" per recordé che la unité ladina é dutaorela ciamò da realisé.

2005 - La Union Generela se dà n statut nuef

En gaujion dla reunion generala de fauré dl 2005 à la Union Generela aprové n statut nuef che veid dantfora dlongia i organs dl consei y dla enciaria de president ence 2 vizepresidenc, n ofize de presidenza y la enciaria de n diretour. Chesta reorganisazion struturala dess ti dé a la Generela l muet de ester plu efizienta y operativa tl davegnì. Al diretour ti spétel l’enciaria de laoré fora ann per ann l program y de coordiné les strategies politich-culturales dla Generela.

Carlo Willeit y Ilda Pizzinini con l minister on. Maccanico.

Presidenc dla Union Generela di Ladins dles Dolomites

Faustino Dell’Antonio, Gherdëina [1889-1975]: 1951 - 1957
Vinzenz Aldosser, Gherdëina [1901-1968]: 1957 - 1960 und 1964 - 1968
Franz Prugger, Gherdëina [1891-1978]: 1960 - 1964
Massimiliano Mazzel, Fascia [1900-1977]: 1968 - 1969
Franz Vittur, Val Badia [1928]: 1969 - 1970
Bruno Moroder, Gherdëina [1921-1982]: 1970 - 1973
Lois Trebo, Val Badia [1935]: 1973 - 1979
Vigilio (Gilo) Prugger, Gherdëina [1925 - 2015]: 1979 - 1981
Luigi (Iji) Menardi, Anpezo [1929]: 1981 - 1983
Carlo Willeit, Val Badia [1942]: 1983 - 1986
Ilda Pizzinini, Val Badia [1934 - 2015]: 1986 - 2003
Giovanni (Nani) Pellegrini, Fodom [1934]: 2003 - 2005
Michil Gustav Costa, Val Badia [1961]: 2005 - 2008
Elsa Zardini, Anpezo [1956]: 2008 - 2015
Daria Luisa Milva Mussner, Gherdëina [1961]: 2015 -

L davegnì - la lege 482/99

Na prospetiva nueva de colaborazion interladina vegn daurida da la lege statala per la sconanza dles mendranzes nr. 482/99 che preveid organisms de coordinament soura i confins fora, sce na comunité de mendranza é spidiceda sun deplù provinzies o regions. La Union Generela di Ladins se à damané da les provinzies de Bulsan, de Trent y de Belun n reconesciment desche organism de coordinament cultural. Depierpul che da Belun y da Trent él vegnù segnalé desponibelté, ne vegn chest reconesciment nia conzedù da la provinzia de Bulsan che vuel endere mete en pe n comité di ombolc. La Union Generela di Ladins é a una de sostegnì ence chesta prospetiva, sce ala porta pro a na maioura unité di ladins. Chest organism ne é enfin a ciamò nia vegnù ofizialisé y ne é nia operatif.

Devers de na politica linguistica interladina

Sciche an sà él ciamò bendebot de dificoltés per jì inant con projec a sostegn dl lingaz ladin tla realté ladina tles Dolomites, dantaldut per gauja dla situazion politica (ladina) te Südtirol.

N valgugn inteletuai y militanc ladins à endrezé na azion de sburla, che peia via da la sozieté zivila y che dess daidé sclarì anter la jent la chestion dla "politica linguistica" che ne reverda nia demé l ladin standard, ma ence i idioms locai.

Al é vegnù laoré fora l manifest "Les undesc teses per na politica linguistica interladina", sotescrit da persones de aut profil tla cultura y tla sozieté ladina desche prums sotescritours. Con chest manifest vuelen recordé che aldidancuei dl 2005, 100 agn da la fondazion dl'Union Ladina a Dispruch, vàl ciamò tres dret debujegn de sburlé inant l'azion dl'Union Generela y de dutes les ativités interladines.

Les undesc teses

  1. La souravivenza di Ladins dles Dolomites sciche popul caraterisé per cultura y identité é garantida demé da la souravivenza de sie lingaz. Per ti ester a les tendenzes dla omologazion che carateriseia nosc temps él encueicondì plu che zenza debujegn de na politica linguistica unitara y efizienta per dut l teritore storich olache i Ladins é da ciasa, chest vuel dì les valedes de Gherdëina, Badia con Mareo, Fascia con Moena, Anpezo y Fodom con Col S. Lizia.
  2. Dutes les varietés linguistiches chersciudes su storicamenter te chest teritore é esprescion viventa y originala dl lingaz ladin: ales raprejenteia n patrimone essenzial per dut l popul ladin. A dutes ti végnel reconesciù la medema y valiva dignité y dutes dess ester reconesciudes a vigni livel da les istituzions.
  3. Vigni varieté ladina à l dert de mesures de sostegn y protezion per podei se svilupé y se mantegnì tl davegnì, y chest ciamò deplù tles valedes olache l ladin é tla dificolté per gauja de condizions soziales y giuridiches nia favorables.
  4. La souravivenza y l svilup armonich di singui idioms ladins pò a la longia vegnì garantis cotant plu saurì tres l’elaborazion de n lingaz scrit unitar: chest é encueicondì un di obietifs primars y fondamentai per vigni politica de sconanza dla comunité ladina tles Dolomites.
  5. L lingaz scrit unifiché, o Ladin Standard, é fondamental desche simbol dl’identité dl popul ladin y de sia unité: al é tl medem temp na “ombrela de protezion” che ti permet ence a les varietés locales de se mantegnì, de se svilupé inant y de se defene da les interferenzes di lingac vejins.
  6. Les varietés ladines chersciudes su storicamenter é la basa viventa dl Ladin Standard, da olache chest peia nudriment y sostanza.
  7. L Ladin Standard n’à nia la funzion de remplazé o marginalisé i idioms locai, ma al se met dlongia ei per corì funzions de livel plu aut, normalmenter toutes su da lingac foresã: al raprejenteia tl medem temp l model formal de referiment per l’elaborazion dles varietés locales y l fondament per la creazion de neologisms y per la modernisazion dl lessich.
  8. L status giuridich dl lingaz ladin dess vegnì mioré y armonisé te dutes les repartizions aministratives che tol ite l teritore storich olache i Ladins é da ciasa: les istituzions publiches dess apliché y renforzé les normatives de sconanza tegnan cont di debujegns de duta la comunanza ladina y de dutes sies componentes teritoriales.
  9. Les istituzions culturales y scientifiches dl raion ladin, sciche ence l’Université, dess colaboré per l svilup dl corpus dl lingaz ladin, tegnan cont di debujegns di idioms locai sciche ence dl prozes de standardisazion pié via dant da diesc agn.
  10. Mesures de implementazion y de normalisazion linguistica dess vegnì metudes en doura per svilupé y renforzé l’adoranza dl ladin tla sozieté, a vigni livel y per vigni funzion, tegnan cont dl debujegn de unité che carateriseia la storia dla mendranza ladina dles Dolomites.
  11. L sentiment de unité dl popul ladin à aldidancuei plu che mai debujegn de n interpret raprejentatif y sterch. Chesta funzion dess avei la Union Generela di Ladins dles Dolomites y sies sezions locales, che da beleche cent agn laora per defene l’identité ladina soura i confins politics fora. Les istituzions, les aministrazions locales, i partic y les forzes soziales dess sostegnì y svilupé inant con spirit de colaborazion les ativités interladines y i strumenc de comunicazion y promozion linguistica metus su per varenté la ladinité tles valedes dles Dolomites.

Les rajons dl Referendum Ladin a Cortina, Col Santa Luzia y Fodom

L lingaz ladin provegn dal latin y é donca n fre dl talian y dl franzeis, n lingaz con costums y tradizions secolares che l carateriseia forman na picia “nazion” tl cuer dles Dolomites. I Ladins viv da dagnora en pesc y te bona armonia con si vejins talians y todesc. Dl 2007 él indere gnu dit y scrit truep sun l “referendum ladin” - clamé enscì, metù de jì ti trei comuns de Cortina d’Anpezo, Col Santa Luzia y Fodom per si trasferiment a la provinzia de Bulsan. Sciche al suzed suvenz, n’é les informazions di mass-media nia dagnora stedes obietives. Perchel nes permetonse (o dit miour: se sentionse sforzés) de manifesté en curt les dertes rajons dl referendum, speran de arjonje comprenjion y solidarieté con la popolazion plu pitla, che é tl medem temp ence la plu vedla de chest raion dla Talia.

I Ladins é zirca 35.000 y viv te cin’ valedes che à al zenter l massif dl Sela: la Val Badia con Mareo, Gherdëina, Fascia con Moena, Fodom con Col y Cortina d’Anpezo. Chesta comunité à fat pert dl Tirol enfin l ann 1919 y é resteda unida aministrativamenter enfin al 1923. Canche nosc raion passova a la Talia, restova de fat Anpezo, Col y Fodom unis ai autri Ladins tla region neo-istituida Venezia Tridentina. Empermò dl 1923, donca, i trei comuns gniva liés al Venet, pro chel che, dant no Col no Fodom ne ova mai fat pert y Cortina mé anter l 1420 y l 1511 (con la desferenzia che la Serenissima respetova a chi temps l’autonomia dla Ciadoura da puech concuisteda dal Friul, tratant che l Venet modern ne volova reconesce deguna “diversité” al intern de siei confins). Con l’istituzion dles provinzies de Bulsan y Trent dl 1927 y l’assegnazion de Fascia a chesta ultima, gniva la tripartizion di Ladins completeda. L fin declaré de chesta mesura fova chel de spedicé su tla basa l’unité di Ladins. Chesta situazion de divijion perdura baldi enfin al di da encuei y ala é de gran dann per la souravivenza dl popul ladin. Anter l 1945 y l 1948 piova a man i trei comuns n grum de tentatifs per sia readejion ai autri Ladins dla provinzia de Bulsan, tla rajon de sia storia comuna plurisecolara, sciche ence per sies valianzes de lingaz, cultura y tradizions. Te chisc agn do la Vera ne fòvela de segur nia enscì che la provinzia de Bulsan foss steda mé enteressanta per la situazion de benester - sciche an possa la vedei al di da encuei: les rajons dl referendum fova donca mé storiches, linguistiches y culturales. Sceben che ala é enscì y che l articul 132 dla Costituzion Taliana l preveid, é chesta poscibelté dagnora gnuda ignoreda. Con la stabilisazion dl’autonomia dles provinzies de Trent y Bulsan, preveduda da les acordanzes internazionales de Paris, à i Ladins abitanc de chestes does provinzies de Trent y Bulsan (Val Badia, Gherdëina y Fascia), giapé n valgugn derc fondamentai per sia souravivenza: trasmiscions ladines tl Radio (1946) y tla TV (1988), prejenza dl ladin tles scoles de dovei (1948), reconesciment sciche terz grup linguistich (1951), raprejentanza politica garantida (1972), intendenza scolastica ladina (1975), repartizion di posć publics aldò dl sistem proporzional (1976), adoranza aministrativa dl ladin (1989). Da duc chisc derc é restés indere i Ladins di trei comuns de Anpezo, Col y Fodom (sceben che ai auda storicamenter pro la medema familia ladina dolomitica) scluc fora, ajache ai fej pert dla region dl Venet. La negazion de vigni particolarité ladina al intern de chesta region portova i trei comuns a damané l trasferiment a la provinzia de Bulsan tl 1947, 1964, 1973, 1974 y 1991. Les rajons de chesta domanda fova dagnora dantaldut de natura storica, linguistica y culturala, mai economica (ciamò ti agn 1970 fova la provinzia de Bulsan carateriseda da na agricoltura nia profitabla, tratant che l Venet fova bele cotant industrialisé). Vedan indere che les aspirazions manaciova de jì sot te n moviment “neo-ladin”, che la politica beluneisa y veneta ova cherié artifizialmenter enfin a les portes de Belun dai agn 1990 ensù, é i trei comuns ladins storics endò deventés atifs tl damané n referendum per jì pro i autri ladins dles Dolomites, referendum che gniva spo tegnù ai 28 y 29 d’otober 2007. L resultat dl 79,87% per l trasferiment a la provinzia de Bulsan ne possa nia gnì strumentalisé per interpretazions faledes. A la fin de chesta cronostoria curta dla “questione ladina”, nes stàl a cuer de sotrissé cinch ponc:

  • l “referendum ladin” se ouj a la reunificazion di Ladins te na soula aministrazion provinziala (chela de Bulsan) per che al i vegne garantì na souravivenza longia. Senza normes adeguedes de sconanza, é i ca. 4.500 Ladins storics dla provinzia de Belun (da nia mete a nen grum con i ca. 50.000 “neo-ladins” de Ciadoura y dl Egordin, che à strumentalisé l agetif “ladin” per si interesc, suvenz en oposizion diametrala ai Ladins storics) al pericul de morì fora te pueces generazions.
  • L “referendum ladin” é esprescion de na volonté storica, linguistica y culturala, y nia frut de interesc economics. La concomitanza temporala de chest referendum con chel di autri comuns à suvenz condut a speculazions, de fat à les realtés da gnì desferenziedes una da l’autra.
  • Ence passan a la provinzia de Bulsan restarà i trei comuns tla Talia y perchel ne gniral tout demez degugn teritori a la Republica, al muda mé l modo de i aministré (a livel local vs. zentral).
  • I ne i negon assolutamenter nia al Venet y a les autres regions talianes l dert a na autonomia fiscala o a d’autri intervenc legislatifs y/o fiscai a si ben! Dl auter vers: autonomies locales plu stersces é espressamenter te nost interes. Ma da dì él che chestes mesures, ajache ales é economiches y nia storich-linguistiches y culturales, ne desgropa a funz degun problem, che é chel dl’unité y dla souravivenza di Ladins dles 5 valedes dl Sela. Reunificazion di Ladins y federalism fiscal é per nos doi traverc desferenc da arjonje, nia un a dann dl auter.
  • Te dut l mond él vegnù a s’l di la convinzion che confins nia-giusć é la gauja de cotanc de problems y de discordies. Tl cajo di Ladins ne se tràtela nia de mudé confins nazionai, ma de comedé confins al intern dl medem stat, aldò de modalités prevedudes espressamenter da la lege. I on la speranza y la creta te nosc politics, te sia funzion de raprejentanc dla popolazion, che ai ne se mete nia contra la volonté di Ladins (sceben che ai é puec, chi 35.000) de se reunì entourn al Sela - sciche damané da la jent enstessa.